We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

M​Ú​SICA DE MERCAT

by LA INCREÏBLE HISTÒRIA DE CARLES CAROLINA

/
1.
La repetició és un crosta que s’enganxa, s’encomana, es fa més grossa i agafa forma de panxa. La repetició és una pizza de formatge, no desfer ni l’equipatge i enxufar l’ordinador. La repetició és tot el món pendent d’Obama, no patir ni set ni gana i esperar el cap de setmana. La repetició és estar al llit com a la glòria i acabar la dolça història amb el teu despertador. La repetició i el misteri de la vida. La repetició és el quid de la qüestió. La repetició té molt a veure amb el carinyo, amb aprendre, amb sorprendre, amb l’all i amb el pepino. La repetició és la mare de la ciència, la paciència diu que no, que no és la repetició. La repetició a la cuina cada dia. La repetició a la nostra habitació. Ara ja és una hora que després serà més tard, fem una última cervesa, buscarem un últim bar. Ara ja és una hora que els cubates són més cars, amb la única certesa que hi ha vida al fons del bar. Vida al fons del bar! Vi del fons del bar! Vine Alfons al bar! Vida al fons del bar!
2.
SOM TOTS DOS 03:17
Les claus de la teva moto són dels dos, i totes les meves fotos són dels dos. Si sóc jo que m’equivoco per tots dos, tu m’ho dius i jo t’escolto: “És dels dos”. El follón que hi ha al teu bolso és dels dos, els meus roncs i el germà mosso és dels dos. Quan sóc jo i em desenfoco i toco el dos, tu m’ho dius i jo t’escolto: “Som tots dos”. Ei! Jo ja fa molt temps que ho dic: matem totes les guineus que tindrem molt més abric. Ei! Jo ja fa molt temps que ho faig: les vanaces en plè maig, cinc estrelles o me’n vaig. Ei! Jo ja fa molt temps que ho sóc: un bromista, un escapista, un cantant amb veu de moc.
3.
Jo busco l’ombra de l’aire i ho faig tirat en un sofà trencat. Si veig que no serveix de gaire, almenys tindré el meu cos tot relaxat. Jo busco l’ombra de l’aire i ho faig rient, prenent-me un granissat. Si veig que no serveix de gaire, almenys tindré un got ple de gel picat. Jo busco l’ombra de l’aire. Jo busco l’ombra de l’aire i ho faig sabent que no està aquí al costat. Qui viu a l’ombra de l’aire fa caipirinhes amb el gel picat. Jo busco l’ombra de l’aire.
4.
Sóc un aficionat Un aprenent, gregari independent d’accent poc tancat. Música de mercat, de l’últim client que treu tranquil·lament, de dins de l’anorak els cèntims per comprar. Sóc un aficionat. Un dependent, gregari intel·ligent. Jo venc molt barat. Música de mercat, de l’últim client que flota al firmament, vestit amb l’anorak i que no vol comprar. Sóc un aficionat.
5.
Ni guapo ni lleig, ni tonto ni llest, jo sóc mandrós. Ni carn ni peix, ni fibra ni greix, jo sóc mandrós. Ni jove ni gran, ni diable ni sant, jo sóc mandrós. Ni marró ni groc, blau cel tampoc, jo sóc mandrós. I tu que ets el mig de tot, la gravetat del món i se t’en fot. I ara ho dic ben alt: em dic Marçal, visc amb un gos. Si tot va com cal, el tal Marçal, serà mandrós. I tu que ets al mig de tot, la gravetat del món i se t’en fot.
6.
Caixes de plàstic plenes d’errors, galetes mal fetes, soroll de motors. Caixes de plàstic de tots els colors, llumetes enceses plenes d’errors. Caixes de plàstic, llumets de colors desfilant mirant-se l’invent fabulós. Caixes de plàstic, soroll de motors. La vida és suc gàstric que va en ascensor. Caixes de plàstic sense un final. Les cames em fan figa, càstig brutal. Caixes de plàstic, soroll de motors. La indústria és un fàstic, és un error. Jo no tinc més paciència que un sant, de fet ja se m’està acabant. Jo no tinc més paciència que un sant, de fet ja se m’estan inflant els turmells.
7.
SOLÀRIUM 02:52
Hi ha un racó al meu balcó que no està mal, cargolar-hi la manguera fa molt pal. Hi ha un cargol al racó que està torçat. Just a sobre del gerani i sota un gat. Que veu, allà, al solàrium del costat una planteta bona i verda de veritat. Hi ha un racó al meu balcó que no està mal, cal pintar-lo però la mandra és general. Hi ha un mussol al balcó que s’ha fixat amb les cames d’una amiga del meu gat. Que jeu, allà, al solàrium del costat. Llegeix un llibre i té el cos mil·limetrat. Hi ha un racó al meu balcó que no està mal, passa un cable per la llum de color blanc. I és veu, allà, el solàrium del costat, moltes finestres i els terrats de la ciutat.
8.
ZIPOLITE'09 03:11
Una cervesa amb suc de carn i un pebrot ple de fruites, gran. Una morena morta al fang i la bandera al mig gegant. “Trabajo tu seguridad” amb un revòlver a la mà. Les botes d’un poli equipat s’enfonsen dins la sorra un pam. Ave Maria Mentolada, de tant gran, exagerada, t’adorem des de l’hamaca. Ave Maria Mentolada, ets informe i allargada, paradís i infern de lladres. Ave Maria Mentolada, tu que ets l’hòstia consagrada, allunya’ns el diable. Sort en tenim de l’endemà, Punta Cometa i caminar. Platges de somni. Allà tirat un marsupial decapitat. I és collonut, aquí perdut, des d’allà dalt, fent el vermut.
9.
LLEONS 02:36
Tinc un ull que em bull i es fa petit, tinc les claus de casa i un vestit, Tot el que fins ara té sentit, dura ben poquet a dins del llit. Mai tornarem a ser lleons Una dona amb pantalons, una armilla amb vint botons, en el fons del mar taurons, i la lluna amb uns talons de pell marrons. I controlant, hi ha un vigilant que va passant. Pel sol torrat, té mil butxaques i un Nissan. Busca lleons i té raons per ser educat. Tinc el dit petit del peu fotut, tinc les claus de casa i un embut. Tot el que fins ara m’he venut cap a dins l’oliva del vermut. Mai tornarem a ser lleons, tots donem massa explicacions, mai tornarem a ser lleons. I controlant, hi ha un vigilant que va passant. Pel sol torrat, porta xaleco i un Nissan. Busca raons i té lleons per si de cas.

about

Aquest disc l’hem enregistrat a l’habitacle el Pepe Seguí i en Carles Carolina durant la tardor i part de l’hivern del dosmil deu. Han estat mesos de trobades esporàdiques però intenses on hem compartit la producció, la gravació, les visites i, en definitiva, petites porcions vitals que esperem que quedin representades dignament en aquestes cançons.

Carles Carolina: música, lletres, veus, bateries, percussions, acústiques i algunes elèctriques.
Pepe Seguí: baixos, percussions, samplers, elèctriques i algun teclat.

David Soler: pedal steel guitars.
Martí Duch: elèctriques a “Caixes de plàstic”.
Néstor Gavilán: pianos, hammonds i rhodes.
Alberto Mezquíriz: sintetitzadors, acordió i alguns hammonds i rhodes.

producció: Pepe Seguí i Carles Carolina
mescles: Pepe Seguí entre bilbo i l’habitacle.
màster: Yves Roussel.

fotografies: Eros Albarran.
disseny: Andrea Gusi.

credits

released May 21, 2012

license

all rights reserved

tags

about

LA INCREÏBLE HISTÒRIA DE CARLES CAROLINA Barcelona, Spain

Dos anys després de l’edició de “Ensaladilla” (Música Global’09) en Carles Carolina, membre funadador de bandes com Tuesday Afternoon o CaboSanRoque, ens presenta una nova col·lecció de cançons. “Música de Mercat” (Música Global’11), tot i tenir com a punt de partida el primer treball de la banda, comença un camí de depuració estilística important. ... more

contact / help

Contact LA INCREÏBLE HISTÒRIA DE CARLES CAROLINA

Report this album or account

If you like LA INCREÏBLE HISTÒRIA DE CARLES CAROLINA, you may also like: